Mitja marató de Barcelona

En l'última setmana explicava els pocs quilòmetres que estic corrent últimament. Així doncs, el meu rendiment a la mitja marató de Barcelona era tota una incògnita. O no tant. Si sóc sincer i realista, sabia perfectament que no faria ni 1h17 ni 1h25. Creia que podia estar entre l'1h20' i l'1h22', i així va ser. Tot i això, el fet de córrer poc, no estar acostumat a aquests ritmes... feia que no les tingués totes. A part que tampoc no em venia gaire de gust córre i patir. I una mitja és sinònim de patiment, d'anar amb el ganxo i anar morint a poc a poc. Però va sortir prou bé, dins de les previsions, fent una cursa força regular i superant els mals moments.

Sortida caòtica. Com sempre, i a Barcelona en especial. Algun dia algú s'hi fotrà mal i llavors hi posaran remei. No pot ser que divideixin els 12.000 participants en 4 calaixos i amb temps tant dispars com menys d'1h24 o entre 1h24' i 1h40'. Si a això hi sumem que no tothom es col·loca al calaix que realment li toca, la sortida d'aquestes curses és converteix en una autèntica bogeria.
Primers quilòmetres de presa de contacte. Tenim la llebre d'1h20' a vista, però vull anar al meu aire. Gran encert, perquè hauria fumut un pet com una gla. Pas pel cinc mil en 19'24" (3.52). Del 5 al 15 és quan em trobo més bé i tenso una mica més. El caos de la sortida fa que vagi guanyant posicions en tot moment. Fins aproximadament al 14-15 no m'estabilitzo en un grupet o enganxat a algú. Aquests dos parcials són més ràpids que el primer: 18'57" (3.47) i 19'19" (3.51). Pas pel deu mil en 38'21 (3.50). A partir del 15 és quan comença realment la mitja. Ens fotem pel front marítim i un lleuger ventet encara ens ho posa més difícil, però vaig fent. Em sento amb prou forces. Passo pel 15 en 57'40" (3.50) i m'entretinc uns moments a fer càlculs del temps a l'arribada. Encara puc veure un 1h20' llarga al rellotge. Continuo avançant fins al 17, on començo a perdre pistonada. Perdo posicions que acabava de recuperar, les forces van ben justes i vaig perdent segons a cada quilòmetre. No és que vagi parat, però sí que el ritme ja no és el mateix. Últims 3 quilòmetres llarguíssims. I últims 1097m que no s'acaben mai. Del 15 al 20 en 19'36" (3.55) i l'últim quilòmetre i escaix a 4. Final amb el seu encant, just davant de l'arc de triomf. 1h21'44".


I arriba l'hora de valorar-ho. Com tot en aquesta vida, depen de com t'ho miris.
Valoro positivament el sol fet d'haver-la acabat. Sembla òbvi, però després de 2 abandons, ja tocava. També hi va ajudar l'amenaça del Bauti, però tot sigui per una bona causa. Content perquè he aconseguit córrer una mitja a 3.52 a base de pedalar. Satisfet amb el plantejament de cursa, vaig perdre pistonada als últims quilòmetres i se me'n va anar veure un 1h20 al crono, però ja entra dins del normal; els parcials van sortir força regulars. També content perquè sembla que m'he recuperat molt bé de l'esforç.
De fet, si no fos perquè fa 2 anys, en aquesta mateixa cursa vaig fer 1h18' estaria content per tot. Però no m'agrada veure'm a pitjor. Tot i que també sóc molt conscient que ho vaig fer fotent molts quilòmetres corrent, amb entrenaments a ritmes elevats i treballant només 4h al dia. Mentre que ara faig tot el contrari: pocs quilòmetres corrent; poques sèries, fartleks, etc; i fotent moltes hores d'una feina totalment física.
Així que, potser no està tant malament. O sóc jo que busco excuses per autoconsolar-me. Qui sap.

Sigui com sigui, no deixa de ser un pas endavant més cap a Sueca. On sembla ser que no aniré tot sol i que hi haurà una autèntica onada tribandera. Que tremoli la Marjal!