Calendari 2012

DLD SUECA

31 de març.

Ja n'he parlat massa per aquí.
No té més secret que pedalar i córrer.
Recorregut totalment pla i amb vent.
Distància: 10-80-20
Em motiva molt tornar-hi. Té alguna cosa especial. Ara ja sé de què va. No ens enganyem, m'agradaria millorar el temps de l'any passat i especialment el segment sobre rodes. Però potser me la foto.
És l'objectiu més immediat i cap al que dedicaré aquests 2 mesos que ens queden. Sobretot a base d'entrenar en pla tant a peu com amb bici; de buscar una postura còmode dins de la incomoditat d'anar acoplat. De camí, em posaré un dorsal a la mitja marató de Barcelona i en algun duatló curt.


A partir de l'abril, canviarem el xip. Els entrenaments seran molt més muntanyerus, llargs, de sumar desnivell i hores. La idea és continuar combinant córrer i pedalar, però amb el cap als 2 següents objectius.

MARATÓ ZEGAMA-AIZKORRI
20 de maig.
Encara s'ha de fer el sorteig, però tinc el presentiment (o moltes ganes) que aquest any em tocarà.
És la meca.
Tothom vol córrer a Zegama. Córrer al País Basc sempre és especial, però en aquesta marató encara més. Hi vam estar amb la Mireia animant fa uns anys i és acollonant. Pell de gallina.
A gaudir de l'ambientàs, del recorregut... de tot plegat. Però no deixarà de ser una competició i caldrà donar-ho tot. 

L'EMMONA
16 i 17 de juny. 
Fa anys que no en faig cap d'aquestes. I aquesta espectacular volta pel meu estimat Ripollès em crida molt l'atenció. 106 quilòmetres. 8300m+. M'acollona només de pensar-hi. Acollonimenta que al mateix temps em motiva per posar-me a prova en una cosa d'aquestes característiques. Serà l'excusa ideal per entrenar hores i hores per muntanya. Per molt que hi hagi dorsal, sigui campionat de no sé què... ni competició ni hòsties. Per mi, tot un repte. El recorregut és realment orgàsmic. Això sí, estic cagat.
Ja ho deien aquells de Jarabe de Palo: "a lo loco, a lo loco... a lo loco se vive mejor". 


Amb això tinc una feinada de por, no sé pas si m'ho atraparé.
Però també una gran dosi de motivació per sortir a entrenar i a voltar món.  
Es farà el que es podrà.


Cabòries? Cau tot plegat molt lluny? Potser sí. 
Potser dilluns em peta del tot l'esquena i no em puc moure mai més. Qui sap si quan surti al carrer demà al matí relliscaré i m'obriré el cap. Vés a saber si demà hi serem o no hi serem. Però ves... això va com va.
Si no es per aquestes petites il·lusions i motivacions, ja podríem plegar veles i a prendre pel sac tot. Oi?
Així doncs, no queda més remei que anar-hi anant!