Dissabte a la tarda baixem a Barcelona amb el Cantenys per córrer la multitudinària Sant Silvestre de Barcelona o cursa dels Nassos. I és que som molts els que arreu del territori volem acabar l'any corrent o simplement fer una cursa més i posar-nos a prova com qualsevol altre diumenge.
Puc participar-hi gràcies al Plans, que està lesionat i no pot córrer. Però pot nedar i al matí es munta una "sant silvestre" tot sol a la piscina de Can Pascual; com qui no vol la cosa... 80x100 c/2'15". Déu n'hi do! Si ja ho diu el mestre Bauti que entre tots no en fem un!
Però bé, al que anàvem, cursa dels Nassos. Sortim al primer calaix. Sortida molt ràpida, nerviosa, multitudinària i "a lo loco", jo el primer. Quilòmetre 1 en 3'25", però en general la gent encara surt molt més forta del seu ritme. La meva idea era córrer al voltant de 3'40", però ara mateix tampoc no tinc aquests ritmes gaire per mà i vaig una mica a cegues, així que em deixo endur bastant per sensacions i deixant-me portar pels diversos grupets que es van fent. Del quilòmetre 2 al 4 m'estabilitzo a 3'36"-3'37". El 5 és un pèl més lent, 3'40". Em trobo "còmode", passo l'equador de la cursa en 17'57" i veig possible un 35 al rellotge. Els 2 següents quilòmetres cauen en 7'19", té tendència a pujar i vaig passant força gent. Arribem al 8, parcial de 3'41", queden només 2 quilòmetres, però la Diagonal es fa llarga i ja no puc apretar més. Els que he passat fa uns moments em tornen a passar i no m'hi puc enganxar. Del 8 al 9, 3'37". Ja s'acaba, últim tram de Diagonal i gir a la dreta per encarar la llarga recta de meta. Buff... se'm fa eterna! Deuen ser 300 o 400 metres veient el rellotge allà al fons i no s'hi acaba d'arribar mai. Vaig totalment fos. Aquella sensació d'estar-ho donant tot i no avançar, que no pots "esprintar", que et passa tothom. Últim quilòmetre en 3'42", el més lent de tots.
Tot plegat per un temps de 36'19" del meu rellotge.
Resultat que em deixa ben satisfet. Ja és més o menys això el que esperava fer. Això sí, passar el cinc mil per sota 18' m'ha fet somiar en un hipotètic 35'XX que hauria estat glòria. Però l'asfalt posa tothom al seu lloc i així ha estat. Si no m'equivoco, acabo l'any amb la millor marca en 10 quilòmetres de l'any.
En Cantenys acaba amb 37'05". Ni més ni menys que 1' de millora respecte al 10000 de Donosti d'ara fa un mes. Un autèntic animal. Llàstima dels 5". A la propera ha de caure un 36 (o 35... qui sap)!
0 comentaris:
Publica un comentari