S'acaba l'any i és hora de fer una mica de balanç i, al mateix temps, mirar endavant amb nous reptes i il·lusions.

Brutal. Hi tornaré.

Ha estat una temporada difícil, amb força canvis a nivell personal i laboral, amb un estiu de baixa per repartir amor pel món; però s'ha intentant anar fent. La veritat és que ho considero una bona manera de definir el 2011: "anar fent". I és que, ben lluny d'aquelles èpoques de fanatisme d'entrenar dos cops cada dia (perquè la feina no m'ho permet, que sinó ho faria), he intentat gaudir al màxim sense ni obsessionar-me ni atabalar-me gaire.

Marató de Berga. Amb febre i "mononucleosi", sense saber-ho.

Tant a nivell de resultat, com de repte personal, com d'experiència única i diferent, del que em sento més content i orgullós és del duatló de Sueca. Va ser quelcom nou, diferent, que em va agradar molt i que em va sortir prou bé. La cita per excel·lència del calendari, la cursa de l'Alba, la vam salvar prou bé, tot i anar empitjorant mica en mica. Tampoc no vull passar per alt la marató de Barcelona, fregant les 3h. I després ja em vaig posar malalt i la marató de Berga enlaire, el triatló de Balaguer a prendre pel sac per segon any consecutiu... Així, doncs, com deia, he anat fent però sense gaire qualitat i generalment anant a pitjor respecte altres anys.

Tot i això...
continuem aquí, a punt per fotre canya aquest any que tot just comença!

Nova companya de fatigues

I és que ara és un d'aquests moments que tant m'agraden. De passar-te hores a la xarxa mirant i remirant, de somiar despert (aniré aquí... faré allò... i en acabat allò altre...), de xerrar amb la gent per veure quins plans té, de pensar quan vols fer vacances, d'enredar els amics per no haver de creuar Europa sol per anar a córrer...
Els primers mesos de l'any, m'agradaria dedicar-los força als duatlons de carretera. Donant voltes per la xarxa he descobert alguns duatlons llarguets. Un parell al País Valencià (Banyeres de Mariola i Sueca), un a Osca i un al País Basc (Arrigorriaga). Tots no, però algun sí que m'agradaria fer. I als que fan per aquí tampoc no els farem un lleig, que aniran bé per treure una mica el fetge. A la primavera, cursa de l'Alba. Em faria molta il·lusió tornar a estar per sota les 2h10', però això vol dir entrenar força i córrer en pla i ja s'anirà veient. Sortirà el que sortirà, però ho tinc entre cella i cella.

Posets."skyrunning". Matant la mononucleosi. Petita gran anaimalada.

El que deia, "palles mentals", cap d'any, nous propòsits...
I en acabat, ja... arriba l'estiu, la gent es posa a beure cervesa tot el dia i un servidor no pot entrenar tot el que voldria ni com voldria. Així que, Déu dirà.

Córrer pel monte. Mitja vida.

Em sembla que abandonaré les maratons en ruta una temporadeta. Ara mateix no em crida l'atenció si no és per fer-la a 4 o 4 i poc i estic a anys llum. Després de Donosti em plantejava fer Sevilla, però ja he vist que per fer una marató d'asfalt s'ha d'entrenar i... tornar a fer tres hores i mitja no em ve de gust. De muntanya alguna caurà, potser amb una mica de sort puc anar a Zegama. I triatlons... tinc l'espina de Balaguer. A veure si a la tercera va la vençuda i puc fer-lo. De distància esprint i olímpica no en faré cap, els deixo pels bons nedador. Si en fes algun altre seria de l'estil de Balaguer tant en distància com per tipus de recorreguts.


Així doncs, se'm gira feina. De moment acabarem l'any amb la Sant Silvestre de Barcelona, al gener continuarem amb la mitja de Sitges i la mitja de Vilamaniscle i al febrer ja comença el festival de duatlons.