Estrena en un duatló de muntanya d'aquests de marica l'últim. Els que havia fet fins ara eren d'alta muntanya i allò és una altra història. Hi hem anat l'Alberto, el Barrachina i jo mateix.
Primer segment a peu d'uns 5 quilometres. Jo diria que més, però oficialment en donen 5. Com era previsible, se surt molt fort. Primer tram molt ràpid per pista ampla, abans d'emprendre uns petits trams amb tendència a pujar i l'únic corriol tècnic de baixada del duatló. Prou bones sensacions, sobretot en pla i baixada. I cap a agafar la btt. Per davant teníem 24 quilòmetres de pista, amb un primer tram de pujada i una segona meitat totalment rodadora. De seguida he anat perdent alguna posició, però anava donant-ho tot. També en guanyava alguna, però poques. Però la bici se m'ha fet eterna, tot i ser molt rodador i poc tècnic cada petita pujadeta era tot un suplici i en els plans tampoc no podia acabar de rodar fort del tot. No ho sé, m'he fos bastant ja en les primeres rampes de bici. Amb ganes de deixar la bici i córrer una miqueta. Surto fortet, però les cames no estan per gaires històries, va picant cap amunt i he d'afluixar. Això sí, en la baixada final em llanço una mica i salvo 4-5 posicions. Les justes i necessàries per no veure un 90 i picu a la classificació.
Content per l'experiència, però bastant decepcionat amb mi mateix. M'esperava més. Corrent m'he trobat prou bé pel que estic fent, però amb la btt i aquest tipus de recorregut esperava poder esprémer una mica més. No res, a mirar endavant, a veure si puc anar entrenant fort i ja anirà sortint millor. Però la veritat és que no m'ha fotut gens ni mica de gràcia arribar el 88. Sigui pels de muntanya, pels de carretera o per córrer a peu, però m'he de posar les piles. Sortir a córrer i a pedalar és molt bonic, però si després t'agrada posar-te un dorsal i sortir a trinxar-ho tot, s'ha de fer alguna cosa més que sortir a passejar.
0 comentaris:
Publica un comentari