Stefano Baldini. Quin crac. Recordo tant aquesta marató...
Els últims 15" són apoteòsics. Pell de gallina. 

Ni a aquests ritmes ni en uns Jocs Olímpics, però tornarem a viure l'esperit d'una marató.
I és que aquesta distància té quelcom especial. I aquesta ciutat i aquella gent també.
27 de novembre. Marató de Donosti.

Ja he passat per caixa.
1 mes i mig per anar-se mentalitzant i afinant.
I a gaudir-la
La cosa promet. Sembla que farem una bona expedició.