Duatló d'alta muntanya de Queralbs (09/10/2011)

Un d'aquests dies que duia de cap ja feia temps. Un dels duatlons de muntanya amb més tradició i participació; amb un recorregut espectacular passant pel cim del Puigmal. L'havia fet anys enrere, quan estava molt més fort que ara, però només entrenava a peu. Ara vaig fent, no estic ni molt menys en el meu millor moment, però ja fa un temps que combino la cursa a peu amb la bicicleta i tenia esperances de poder millorar el resultat de la meva primera edició.
No va poder ser. Coses que passen. Punxar 2 cops baixant amb la bici és estar de mala sort, però també passa. No hi puc fer res, la bici ja té aquestes coses, però fa ràbia. Em queda la incògnita de si hauria millorat les 3h26' o no.
Estic força convençut que sí, però queda per veure, l'any que ve hi hauré de tornar.

La sortida és un pèl massa d'hora i quan ens llevem fa un fred impressionant. Quines poques ganes de posar-se a córrer que hi ha! Esmorzar, acabar de preparar trastos, escalfar una miqueta i al lio. Ens posem a la sortida quan falten 20' per les 8 i ja hi ha força gent davant nostre, però almenys no sortirem els últims. Anuncien mer megafonia que la sortida s'endarrereix una mica perquè a Fontalba i al Puigmal fa molt de vent i no poden muntar els boxes ni deixar l'avituallament amb l'helicòpter. Efectivament, en el tram de pujada a peu podrem comprovar per nosaltres mateixos que el que hi havia ahir per allà dalt no era pas una lleugera brisa.
La pujada amb bici se'm va travessar més del que m'hauria agradat. Tenia l'esperança de poder seguir l'Alberto i en Bauti, però ja des del tret de sortida se'n van anar i no els vaig veure fins al tram a peu. Eren 11 quilòmetres de pujada per pista molt pedregosa fins a la collada de Fontalba. Em va costar agafar ritme i amb tanta pedra sentia que no avançava. 1h04'51" i el parcial 85.
Havent deixat la bici a boxes, de seguida vaig començar a avançar força gent. La pujada al Puigmal va passar prou bé i per fi vaig tenir contacte visual amb aquell parell, que m'havien tret 5' pujant amb bici (m'he de posar les piles!). Pujada marcada pel fort desnivell i per un vent que et tombava. Arribem a la creu del Puigmal i comença la baixada fins al santuari de Núria, primer per tram de pedrotes i després ja per senderó. En els primers trams de baixada passo les dues bestioles i cap a Fontalba. De Núria a Fontalba va pujant, però anava força mentalitzat i ho faig a bon ritme. El que sí que se'm fa etern és l'últim tros planer, amb els boxes al fons, que sembla que no s'acabi mai. 1h59'35" i el parcial 34.
Ja només queda desfer la pista que havíem pujat prèviament, 11 quilòmetres de baixada en bici. Un moment. Però se'm fa etern. Dec fer 8-9 quilòmetres a peu i totalment desmoralitzat fins a Queralbs. Amb un sol de justícia i trinxat de 3h de bona apretada. Però tot acaba: 4h44'17".
Això no quedarà així. L'any que ve hi torno, més fort i amb més ganes.