Cursa del Senglar (30/10/2011)

Bona apretada la d'avui per les muntanyes de Sant Joan de Mediona. Després d'una setmana amb una mica de tot (bons entrenaments i algun dia d'engegar-ho a rodar), avui ho hem acabat d'arrodonir. Han estat gairebé 14 quilòmetres preciosos enmig de boscos, amb força corriolets i molt trenca-cames. Un d'aquests recorreguts corribles 100%, coneguts popularment i sense mala intenció com de "marica l'últim". Sí, per muntanya però l'esforç és molt més semblant a una prova de ruta: ritme constant, sense descansos i amb el cor a full des del mateix tret de sortida.
Sortida ràpida pels carrers del poble i de seguida entrem al bosc. A partir d'aquí i durant uns 12 quilòmetres és un continu pujar-baixar. Els primers se'n van només començar a pujar i de seguida quedo sol. Les ziga-zagues fan que tot i tenir gent gairebé a tocar no els puguis veure. Quan hi ha contacte visual, surten forces i puc donar una mica més. Ja cap al final ens agrupem 4, del 5è al 8è.  A falta de 2 quilòmetres encara anem els 4 plegats, les forces ja van molt justes. Últim quilòmetre pla, se'n van 2 per davant i entren a l'esprint. M'ha faltat un puntet, una mica de força i xispeta als últims metres. Al final, 1h3' de bona curtida. I una 7a posició que em deixa prou satisfet. No hi havia nivell, però ningú no coixejava tampoc. Si més no, em serveix per agafar confiança.
Gran matí de diumenge. Una cursa molt ben parida, recorregut excel·lent i organització molt familiar i acollidora. L'he gaudida molt.
Ara ja fins a la Behobia no ens posem un dorsal. Allò serà ben diferent. Avui erem 200, allà serem milers.