Com diria el mestre: "GORDO PERO RÁPIDO"

Divendres al migdia, plegar de la feina, dinar i fer una mica el gos per l'ordinador. Tot el matí plovent i mullant-me, repartir en dies de pluja no és que sigui gaire agradable, però les cerveses se les foten igual. Arribo a casa i no hi ha la Canyon de l'Albert, penso "ha vist que afluixava i ha sortit". Efectivament. Arriba amb una cara de trinxat que Déu n'hi do, però abans de dir res m'ensenya el Powertap. Parla per si sol: 420w; 27'8km/h de mitjana; 11'09". Ja ho veig clar: l'Aeri. Quin cabronàs! Com ha pujat! Viure amb segons qui té els seus perills, així que després de vaguejar una estona més, trec la pols a la bici de carretera i cap a l'Aeri.

I quina gran sopresa i alegria que m'he endut en fer miques l'anterior marca que tenia des del 26 d'agost de 2010. Ja he sortit molt decidit i fort i he anat mantenint un esforç molt constant (177bpm mitjana / 182bpm màx.), patint i traient el fetge per la boca des de molt avall. Però la pujada me la coenc molt bé i sé patir-la força. Sempre que m'havia provat en aquesta pujada aturava el crono al desviament que puja cap a la Salut, però veient que l'Albert i companyia ho feien un pèl més amunt (on hi ha el cartell del Parc Natural) ho hem allargat uns metres. Tot plegat han estat 13'18" de patiment molt satisfactori. 5'07 quilòmetres de pujada al 5% a 22'8 km/h de mitjana. He passat per l'anterior punt de referència (desviament) en 12'35". Una bona mossegada als 13'20" que duien més d'un any vigents.
Una mica de vent de cul sí que hi devia haver, però tampoc no li donarem tot el mèrit, oi?
Jo estic molt content i sorprès, perquè no m'ho esperava pas. De fet, no ho entenc. Últimament no surto gairebé mai amb la de carretera i ja duc molts dies que em vaig queixant que estic mig malalt sempre, tot el dia trinxat i que no em recupero. Suposo que tant cardat no dec estar, però alguna cosa no acaba d'anar fina.