Matí per oblidar avui a Granollers.

Unes quantes setmanes entrenant per avui i.... res. A prendre pel sac!
No sé quan puc fer ara mateix en una mitja, però menys d'1h28 segur! M'he trobat fatal des d'un principi. Fins al quilòmetre 3 a 3'40 llargs-3'50 i mort. Intentant aguantar el tipus i pensant que era un mal moment, però no anava. Al 8 s'ha acabat la cursa. Poques ganes de córrer i de patir, gens centrat en la cursa. Del 8 a meta anar fent, mantenint un ritme còmode, amb ganes que s'acabés i pensant ja en la següent. Amb algun intent d'enganxar-me a algú i tirar més fort, però que quedava en això, en un intent, uns metres i de seguida recuperava el ritme de creuer.
Ràbia, però què hi farem.

Intentaré trobar un dorsal per Barcelona (diumenge que ve) i sinó m'inscriuré a Gavà (la setmana següent). Això no pot pas quedar així.

Agrair a l'Andreuito, que m'ha acompanyat amb bici a estones, animant i fent de reporter gràfic. Al quilòmetre 5 ja ha vist que no anava, però ha continuat allí. Tot un crac aquest home.

Entrem en la recta final de la preparació de la mitja de Granollers.
Tota la feina està feta i només cal esperar que diumenge estigui inspirat, amb ganes de córrer, que faci un bon dia i que tot vagi perfecte. Però ja es veurà. Tot i que em volten alguns números pel cap i que crec que estic bastant bé, no em vull ni pressionar ni obsessionar amb cap marca, que ja sé per experiència que no em va bé. Surti el que surti, estarà bé (sempre que no em lesioni ni foti 2h, és clar!).
Setmana suau.
Dilluns al migdia 1h donant voltes al camp de futbol de Corbera (tot un "gustassu" córrer damunt gespa). I a la tarda 15' de bici estàtica i estiraments.
Dimarts l'únic dia canyeru. Uns vint minuts escalfant i 4 de 1000m recuperant 2'. Aquesta vegada vaig enredar el Profeta, que sembla que va tornant. Realment es nota haver afluixat una mica. Em vaig trobar bé i van sortir en 3.21-3.15-3.16-3.15. Fet al Castell. El millor, les sensacions. Uns 10' suaus, estiraments i feina feta.
Ahir altra vegada 15' de bici estàtica i estiraments. Zero molèsties del dia anterior.
I avui de bon matí fins a Collbató i tornar amb el Profeta.
Demà 40' suaus per la gespa de Corbera.

Oju amb el senyor Gat!

Aquesta tarda ens hem ajuntat amb el Plans (senyor Gat) per fer un entreno maco i entretingut.
Ens trobem a la piscina i comencem a escalfar tot xino-xano. Arreglem una mica el món, m'explica com li van les pràctiques amb la Lola... i després de poc més de vint minuets ja som al Castell per anar per feina. Jo faré 6 de mil recuperant 2'. El Plans farà un entrenament una mica a la babalà, el que surti. Abans de començar no sap ben bé què fer.

La primera volta surt a 3'31" i el Plans aguanta a roda en tot moment. La veritat és que no m'ho esperava. Ja té nova marca de 1000m! Però queda un pèl tocadet i les 3 següents les fa a mitges: els primers aproximadament 200m plegats, fa drecera recuperant al trot i es reenganxa en els aproximadament 400m finals. En la 5a decideix fer els 1000m sencers; surt enganxat però va perdent pistonada. Tot i això, acaba per sota dels 4', que ja està molt bé. L'última la torna a fer a mitges.
No em pensava pas que aguantaria d'aquesta manera. A voltes recuperant menys de 2 minuts, perquè sempre sortíem plegats.
Això sí, el cabró s'ha fumut darrere... sense donar relleu i en cap moment no s'ha menjat l'aire en contra que ens "refrescava" la cara al carrer Miranda.
Bromes a part, crec que està molt bé, tot i que demà li pronostico (que no desitjo) unes agulletes maques.

Jo també força contentot. Ha anat així: 3'31"-24-22-24-22-21.

I 15' rodant suau per refredar, tot comentant la jugada. Una bona tarda gaudint de l'atletisme per Esparreguera amb bona companyia.

A cuidar-se!

Fotent-li!

Després de la mitja de Terrassa i d'unes quantes setmanes, toca baixar una mica el volum. M'agrada molt córrer i entrenar. De fet, sol costar-me més mantenir els descansos que sortir a entrenar. Però de tant en tant també s'agraeix afluixar una mica. Així doncs, aquesta setmana només 3 dies de córrer i un de gimnàs.
Dimarts, amb les cames encara tocadetes de Terrassa, va sortir un entrenament prou bo. Abans de començar no ho veire gaire clar, però... Van ser 12' escalfant i 5km en 18'26". 4' de recuperació i 10 de 500m recuperant 1' (totes entre 1'38" i 1'40"). En acabat, 5km més en uns 22' i mig.
Els primers 5km en sentit desfavorable (15m positius més de pujada que de baixada) i l'últim al revés, amb més baixada. Els 500s, al Castell. Un d'anada i un de tornada.
Vaig acabar força tocat, però satisfet d'haver sabut patir i acabar un entrenament durillu.

Ahir uns 20' (sense rellotge) suaus (fins al cementiri, una volta i tornar) i estiraments. S'havia de descansar, però necessitava alliberar tensions. No em volia cansar gens ni mica i així va ser. Així que no compta.

Avui 12 quilòmetres ràpids. Fins a la font de la piscina de Collbató i tornar. Uns 10' minuts suaus per escalfar i per feina. 45'34" pels 12,03 quilòmetres (3'47"/km). Per anar ràpid, prou bones sensacions. Diria que és la vegada que he fet aquest mateix entrenament més ràpid i sense acabar agonitzant, deixant-ho córrer o parant (sí que he fet un beure a la font, e!) a mig camí com d'altres vegades. Regulant en la pujada (24'44" d'anada), deixant-me caure al camí veïnal i apretant una mica els últims 3 quilòmetres. També he acabat contentot, sobretot per les sensacions.

Demà farem quatre peses i diumenge un progressiu fins a la Vinya Nova i baixada al que donin les cames. Suposo que sense rellotge. Cada vegada necessito més compaginar dies d'estar pendent del crono amb d'altres d'anar fent i crec que pot ser un bon dia per córrer totalment per sensacions. Ja ho veurem.

Mitja marató de Terrassa

Va ser la meva primera mitja marató (1h51'40"), el 2004. Després vaig tornar-hi un parell més d'edicions, però últimament no la corria, tot i ser una prova entretinguda i molt ben organitzada.
Aquest any hi he tornat i m'ha agradat molt. Recorregut una mica trencacames, amb un parell de pujades maquetes (i les corresponents baixades, és clar). Una volta totalment urbana, diria que tret de Barcelona és l'única mitja marató de Catalunya 100% urbana. Molta gent corrent i força animació als carrers. Els 21 quilòmetres passaven molt bé.
Aquesta vegada sí que s'havia de córrer de valent i s'intentà. Després de moltes voltes per aparcar, recullo el dorsal i escalfo una mica. Però de seguida em col·loco a la sortida, que és estreta i no vull sortir gaire endarrere. Com és habitual, gent que comenta que vol fer 1h40 davant de tot. Però què hi farem! Agafo el meu ritme i anar fent. Tal com vaig fer a Mataró, només miro els parcials cada 5km, així no m'estresso amb el rellotge. Cap al 5 (19'11") enganxo a un dels Esquius i anem tirant plegats a bon ritme, però pujant l'Avinguda del Vallès se'n va endavant. És potser el moment més crític, afluixo una mica, però de seguida em torno a animar. Del 5 al 10, 19'48". Em marco com a objectiu atrapar el grup de la primera dona, que ja fa estona que són a pocs metres. Els agafo però ara sí que em trobo amb forces i tiro endavant. Veig que hi ha un altre grupet maco més endavant, a agafar-los. Del 10 al 15, 19'09". Cap al 17 aconsegueixo contactar amb el grup, però es desintegra just començar l'última pujada. Cadascú agafa el seu ritme i anar fent. Ara sí que vaig fos, puc mantenir el ritme, però em falten forces per acabar d'apretar en aquests últims 3-4 quilòmetres. Del 15 al 20, 19'20". S'acaba la pujada, queden 1097m (4'11") plans i l'arribada.
M'hauria agradat fer 1h2o i picu, però no ha pogut ser. Al final 1h21'38", a 3'53". Posició 61.
No vaig acabar gaire content, però veient els resultats d'altre gent i comparant-los amb altres mitges més planeres (a Terrassa, uns 2' més),tampoc no va anar tant malament.


Mentrestant, la Mireia corria a Moià (2 Turons), gaudint d'aquelles muntanyes. També hi eren l'Aniol i el cabronàs de l'Andreuito, que s'endugué medalla de xocolata (4t de la general).
I això que un ocellet m'ha dit que ja no se'n recorda de córrer en pujada...

Ahir vam tancar la setmana corrent una mica pels carrers de Sitges. Em sembla que per primera vegada en la meva vida atlètica, vaig ser capaç de posar-me un dorsal i entrenar, sense anar a morir. Sempre que m'ho havia proposat, havia acabat competint.
Es tractava de fer un rodatge progressiu. Em vaig deixar el rellotge i va ser un progressiu totalment per sensacions. Sortint des de darrere de tot per anar incrementant el ritme i apretar una mica els últims 3-4 quilòmetres. Tot plegat va sortir a 4 i poc, que ja està bé. Cames tocadetes, però aeròbicament molt bé.

Era la primera vegada que corria aquesta mitja. Aviam, el recorregut està bastant bé, però me l'imaginava encara més planer. Hi ha un parell de pujades curtes però que hi sobren bastant. Això sí, d'avorrit ho és una mica, vinga voltes i més voltes. La veritat és que no m'ha acabat de convèncer i l'organització bastant fluixa, sobretot per la cua per agafar dorsal.
A més a més hi hagué una mica de merder perquè tot i ser una prova homolgada ens hi van fúmer 300m de més. A mi me la porta bastant fluixa perquè no hi anava a buscar cap temps, però que facin les coses ben fetes! Avui han tret una classificació nova amb els temps compensats per mirar d'arrreglar-ho (ahir em donaven 1h 25 llarga i avui 1h24 llarga).

Avui he fet una horeta donant voltes al camp de futbol de Corbera. Avorrídissim, però tot un goig córrer per gespa.

Matinal montserratina en un intent de Montgrós amb neu

Sortim de Can Jorba amb la Laiona.
Camí de la Palomera amunt, el camí es va cobrint de neueta a mida que avancem.

Neu verge, quin goig trepitjar-la!

Creuem la primera placa de conglomerat, la segona... la cosa es va complicant i és que la roca està ben gelada. La Laia no ho veu clar i decidim fer mitja volta.

Això que diuen que el que puja baixa, no és tan clar! Hem muntant un bon ciri per tornar a creuar les plaques de conglomerat, una d'elles resseguint el seu contorn i com micos tirant de branques. Hem arribat a fer contorsionisme entre les branques d'una alzina. Passat l'ensurt, cames ajudeu-me cap a baix i tornar a escalfar una mica el cos i les manetes!!!

Quanta neu, a moments fins als genolls!
Tot un luxe poder gaudir de Montserrat d'aquesta manera.

Quin parell de cabretes!

+ FOTOS

Un Sant Jeroni emblanquinat

Ahir vam poder gaudir de la neu ben a prop de casa. Havent dinat ens animem amb el Roger i la Mireia a fer una volta per Montserrat enmig d'aquest paisatge poc habitual en aquestes terres. Deixem el cotxe a la Vinya Nova. La Mireia va a la seva bola. El Roger i jo anem plegats, xerrant, pujant tot xino-xano i arreglant el món. Enfilem Francesos amunt fins a Sant Jeroni. Una estona contemplant l'entorn i a buscar el camí del Pont, que ens deixa a la Vinya Nova altra vegada.
Com que va ser una mica passeig i estava ratllat perquè no havia pogut "entrenar" i perquè no em servia per res el que havia fet, decideixo baixar fins a casa corrent ràpid. Uns 8 quilòmetres anant molt per feina. I ja vaig estar més content!

Com ja he dit d'altres vegades, això de l'atletisme no hi ha qui ho entengui.
I és que ja m'hi he trobat diverses vegades que quan et trobes cansat, sense forces, que sembla que no vagis ni enrere... surten bons entrenaments.
Avui en tenim un bon exemple.
Duc des d'ahir fet una coca. Ahir vaig rodar una horeta amb bici i avui al matí ja me'n penedia, que m'he llevat fatal.
Doncs bé, tot i això, i sota una plugim persistent, han sortit unes bones sèries.
12' d'escalfament i 4 estiraments. I això:
2000m rapidets (8'05")
2 de 1000m (3'34" i 3'30") rec.2'
8 de 500m (1'36"-1'34"-1'33"-1'37"-1'35"-1'35"-1'35"1'36) rec.1'
2 de 1000m (3'33" i 3'31") rec.2'
2000m rapidets (7'57")
I uns 7' suaus per desescalfar.
Recuperava 2'30"-3' caminant entre els diferents grups.

Tot fet al Castell. Els mils i dosmils a la volta de sempre. Els 500 amb una petita variació. Un d'anada i un de tornada.
He acabat molt content. M'han agradat molt els 500, rapidets i amb un punt d'agonia. Aquest minutet que al final es fa tan curt. Brutal la sensació d'anar "parat" després dels 500.
A veure com em recupero, que demà a fotre-li canya altra vegada.
Vinga, que ja queda menys!

Sant Silvestre Barcelona (31/12/2009)

Ahir tocava tancar l'any de la millor manera possible, corrent. A dos quarts de sis de la tarda es donava la sortida de la Sant Silvestre de Barcelona, una de les moltes curses que s'organitzen arreu el 31 de desembre.
Surto al calaix de davant i evito embuts i l'estrès de sortida de l'any passat. És més, de sortida només fa que passar-me gent. La idea és no cremar-se de sortida i córrer en progressió. Hi ha moltíssima gent, però es pot córrer bé. Primers quilòmetres per sensacions, sense mirar el rellotge. Al quilòmetre 5, 18'09". I a partir d'aquí vaig pitjant a poc a poc i és un continu de passar gent, la qual cosa també dóna força moral. Del 5 a meta passo 47 persones. A la diagonal tinc una mica d'amago de flatu al costat dret (no sé pas com m'ho he de fer, però el cabronàs apareix massa sovint!) que em fa afluixar un pèl. I en l'últim quilòmetre intento donar-ho tot, però els últims 500m se'm fan eterns i sense forces per esprintar.
El segon 5000 surt un pèl més ràpid (17'54"), però la sensació era d'anar encara més de pressa pel fet d'anar avançant contínuament.
Al final, 36'02", a 3'37"/km.

Resultat que dono per bo tant per haver corregut més fort la segona part i tenint en compte que tampoc no hi vaig arribar del tot descansat (dimarts sèries i dimecres sí que descans).
Em preocupa una mica, com deia abans, això del flatu. No és pas la primera vegada. Mitja de Granollers de fa dos anys, 5 milles nocturnes l'any passat, cursa Santpedor de l'octubre... ahir encara no va apretar gaire i va ser afluixar una mica i ja està, però d'altres vegades he hagut de parar i és una putada.

Després de la Sant Silvestre... a currar al Pilu fins a quarts de set del matí. I en acabat a esmorzar a un baretu de Martorell. Arribava a casa a quarts de nou i a les 12 no podia dormir més i ja rodava una miqueta pel cementiri (una mitja horeta tranquil·leta).