Aquesta és l'aventureta sorgida per la passió de córrer per la muntanya, per la passió per aquesta muntanya, Montserrat, per la passió i la il·lusió de gaudir fent el que més ens agrada alguns: VOLAR!
Jo vaig fer la mitja, vam sortir un grup de nou persones. Cada grup segons el temps que s'hi estava sortia a una hora determinada, amb la idea d'arribar tots més o menys junts. Nosaltres vam sortir els últims, amb els ràpids de la marató. A les 8h del matí.
Tots juntets vam agafar pista direcció Can Jorba i allà, Camí dels Francesos amunt.
Amb l'Isma anem apretant contra les pedres i amb 1h13' som a Sant Jeroni, hem pujat el camí dels francesos en 48'. Estic xalada, penso, però avui corre una energia màgica per Montserrat. És quelcom increïble i compartit: estem contents, estem gaudint, i les meves cames van soles. Riure, xerrar, córrer, patir, observar... Anem tots juntets i Canal de Sant Jeroni avall fem rodolar algunes pedretes.
De Santa Cecília a Can Massana passem a dos companys que fa estona que pategen.
Anar-hi anant. La boira sota els peus, la roca foradada a l'horitzó i l'alegria al cos...
D'avituallament en avituallament, ara ja he descobert que això de les cerveses no era broma, d'aquestes no en falten, i a més a més són volls, i a més a més hi ha alguns que no s'hi estan... :)
Anem fent, no hi ha gens de pressa, tinc la sensació que no voldria que s'acabés mai, està sent genial ARA I AQUÍ. Feia temps que no gaudia tant.
Pallers, Refugi Vicenç Barbé, torrent del lloro, cova de l'arcada i au, el Bruc!
Retrobaments, compartir... però alegria no en faltava.
Quin goig de dia!