Va ser la meva primera mitja marató (1h51'40"), el 2004. Després vaig tornar-hi un parell més d'edicions, però últimament no la corria, tot i ser una prova entretinguda i molt ben organitzada.
Aquest any hi he tornat i m'ha agradat molt. Recorregut una mica
trencacames, amb un parell de pujades maquetes (i les corresponents baixades, és clar). Una volta totalment urbana, diria que tret de Barcelona és l'única mitja marató de Catalunya 100% urbana. Molta gent corrent i força animació als carrers. Els 21 quilòmetres passaven molt bé.
Aquesta vegada sí que s'havia de córrer de valent i s'intentà. Després de moltes voltes per aparcar, recullo el dorsal i escalfo una mica. Però de seguida em col·loco a la sortida, que és estreta i no vull sortir gaire endarrere. Com és habitual, gent que comenta que vol fer 1h40 davant de tot. Però què hi farem! Agafo el meu ritme i anar fent. Tal com vaig fer a Mataró, només miro els parcials cada 5km, així no m'estresso amb el rellotge. Cap al 5 (19'11") enganxo a un dels Esquius i anem tirant plegats a bon ritme, però pujant l'Avinguda del Vallès se'n va endavant. És potser el moment més crític, afluixo una mica, però de seguida em torno a animar. Del 5 al 10, 19'48". Em marco com a objectiu atrapar el grup de la primera dona, que ja fa estona que són a pocs metres. Els agafo però ara sí que em trobo amb forces i tiro endavant. Veig que hi ha un altre grupet maco més endavant, a agafar-los. Del 10 al 15, 19'09". Cap al 17 aconsegueixo contactar amb el grup, però es desintegra just començar l'última pujada. Cadascú agafa el seu ritme i anar fent. Ara sí que vaig fos, puc mantenir el ritme, però em falten forces per acabar d'
apretar en aquests últims 3-4 quilòmetres. Del 15 al 20, 19'20". S'acaba la pujada, queden 1097m (4'11") plans i l'arribada.
M'hauria agradat fer 1h2o i picu, però no ha pogut ser. Al final 1h21'38", a 3'53". Posició 61.
No vaig acabar gaire content, però veient els resultats d'altre gent i comparant-los amb altres mitges més planeres (a Terrassa, uns 2' més),tampoc no va anar tant malament.
Mentrestant, la Mireia corria a Moià (2 Turons), gaudint d'aquelles muntanyes. També hi eren l'Aniol i el cabronàs de l'Andreuito, que s'endugué medalla de xocolata (4t de la general).
I això que un ocellet m'ha dit que ja no se'n recorda de córrer en pujada...